Sobre tradicions...

Tenim el cap ben dur, l'humà és el més cabut de totes les espècies. Ens ancorem a tradicions “ancestrals” que hom sap que no són “bones”, que no ens reporten res beneficiós i que a més poden perjudicar. Em refereix, per exemple, a la tauromàquia: -Es que es una tradición, y hay que respetarla. -Es un arte de hace siglos.

Qui dicta que s'haja de respectar? Ningú. La societat. Per què? Perquè som cabuts, els més cabuts de tots. Tots, tant els qui recolzen la tauromàquia com els qui no, sabem que és un acte cruel i agressiu. Sabem que no ens reporta res, ni tan sols reporta felicitat a qui ho recolza, perquè en els fons te remordiments: sap que l'animal ha sofert, sap que no s'ha realitzat aquest acte per necessitat, com per menjar, sap que s'ha fet per pur plaer per veure a un animal indefens davant la situació extrema de canviar-lo d'hàbitat, “jugar” amb ell, amb el seu desconcert, i finalment matar-lo heroicament davant un públic expectant de sang i mancat de sentiments.

En la conservació de tradicions hipòcrites i perjudicials també entren en contacte moltes pràctiques religioses, el rol patriarcal, la no acceptació de la igualtat de la dona, l'amor exclusivament entre home-dona...

Fa uns anys, vaig haver d'escoltar una classe on el professor deia que les dones no hauríem de dur pantalons, que sempre havíem vestit faldes i que era una tradició que s'hauria de respectar i complir. Els homes pantalons i les dones faldes. Si per respectar la tradició fóra, hauríem d'anar tots vestits amb draps medievals, o amb llençols grecs, o amb pells d'animals ja extingits, o nus...

No trobeu que és hora ja de fer una selecció, buscar les bones tradicions, les beneficioses i acoblades al segle en el que estem (el XXI, per si algú encara no ho sap i segueix en el passat)?

El que no podem fer és avançar tant tecnològicament i conservar rituals que hui dia ja no tenen justificació alguna.

Ara us toca a vosaltres pensar i seleccionar les “bones” i les “males” tradicions. Fora!

MAR :)