Tenim
el cap ben dur, l'humà és el més cabut de totes les espècies. Ens
ancorem a tradicions “ancestrals” que hom sap que no són
“bones”, que no ens reporten res beneficiós i que a més poden
perjudicar. Em refereix, per exemple, a la tauromàquia: -Es que es
una tradición, y hay que respetarla. -Es un arte de hace siglos.
Qui
dicta que s'haja de respectar? Ningú. La societat. Per què? Perquè
som cabuts, els més cabuts de tots. Tots, tant els qui recolzen la
tauromàquia com els qui no, sabem que és un acte cruel i agressiu.
Sabem que no ens reporta res, ni tan sols reporta felicitat a qui ho
recolza, perquè en els fons te remordiments: sap que l'animal ha
sofert, sap que no s'ha realitzat aquest acte per necessitat, com per
menjar, sap que s'ha fet per pur plaer per veure a un animal indefens
davant la situació extrema de canviar-lo d'hàbitat, “jugar” amb
ell, amb el seu desconcert, i finalment matar-lo heroicament davant
un públic expectant de sang i mancat de sentiments.
En la
conservació de tradicions hipòcrites i perjudicials també entren
en contacte moltes pràctiques religioses, el rol patriarcal, la no
acceptació de la igualtat de la dona, l'amor exclusivament entre
home-dona...
Fa uns
anys, vaig haver d'escoltar una classe on el professor deia que les
dones no hauríem de dur pantalons, que sempre havíem vestit faldes
i que era una tradició que s'hauria de respectar i complir. Els
homes pantalons i les dones faldes. Si per respectar la tradició
fóra, hauríem d'anar tots vestits amb draps medievals, o amb
llençols grecs, o amb pells d'animals ja extingits, o nus...
No
trobeu que és hora ja de fer una selecció, buscar les bones
tradicions, les beneficioses i acoblades al segle en el que estem (el
XXI, per si algú encara no ho sap i segueix en el passat)?
El que
no podem fer és avançar tant tecnològicament i conservar rituals
que hui dia ja no tenen justificació alguna.
Ara us
toca a vosaltres pensar i seleccionar les “bones” i les “males”
tradicions. Fora!
MAR :)